Vespres de poetes

«Oh què cansat estic d’aquesta covarda, vella, tan salvatge terra […]». Cinc salms, un Magnificat, lectura, sal-ve i goigs: és l’estructura de l’ofici de Vespres que reproduïm amb poemes la manera popular de cantar-la. Els dies de festa s’han celebrat durant segles les Vespres. Els cantadors pujaven al cor i cantaven en llatí diferents salms i el Magnificat, sense saber massa bé què deien, però sí il·lusionats de sentir «retrunyir les parets» de les esglésies després d’un dinar de festa. Amb voluntat de reproduir l’estètica sonora dels cantadors tradicionals, Tornaveus us proposa endinsar-vos a poesies del segle XX que han marcat algun missatge rellevant pel país i que en aquestes Vespres tenen veu de pregària, i desig de celebració. Salvador Espriu, Pere Quart, Miquel Martí i Pol, Màrius Torres, Josep Palau i Fabre o Vicent Andrés Estellés troben aquí una manera de fer-se sentir a través de la veu i fins a tots els sentits.

Anuncis